Us presento avui un text molt interessant que va aparèixer a La Contra de La Vanguardia el 10/01/2008.
Víctor-M Amela entrevista a Emili Teixidor, escriptor i especialista en ensenyament de la lectura, autor de La lectura y la vida .
**********************************************************************
-¿Para qué leer?
-Para vivir más.
-Poderosa razón.
-Y porque las palabras te ayudarán a explicarte el mundo, a explicarte a ti mismo.
-Leyendo ¿te lees?
-Cuando tienes la cabeza desordenada acudes al médico de las palabras,el psicólogo, ¿no? ¡Porque las palabras ordenan el caos! Ya dijo Joseph Brodsky que invertir en bibliotecas era ahorrar en sanidad.
-¿Qué hacer para que los niños lean?
-Nos da tanta pereza ocuparnos de nosotros, que preferimos ocuparnos de los otros…
-Ya: ¿padres lectores dan hijos lectores?
-Tampoco, claro… Puede ayudar, pero no garantiza nada. ¡Quizá unos padres que impidiesen leer espolearían más la lectura!
-Hombre…
-Carme Riera explica que su padre tenía siempre bajo llave la biblioteca, y eso encendió su deseo de acceder a esos libros…
-A ver si habrá que prohibir leer…
-Yo no confío mucho en las campañas a favor de la lectura; quizá sería mejor advertir a los jóvenes que, si leen, ¡quedarán malditos para siempre! Cosa que, encima, ¡sería cierta, ja, ja…!
-“Lee si te atreves… ¡y corre con las consecuencias!”.
-Algo así, sí. La mejor estrategia para que alguien lea ¡es generarle el deseo de hacerlo!
-Explíqueme cómo generar ese deseo.
-“Hoy quiero hablaros de dos libros”, anunciaba un profesor. Los chavales le hacían notar que llevaba tres libros, a lo que él decía: “Ah, no, no, este tercer libro no os conviene, no estáis preparados…”, y lo dejaba a un lado. Al irse, dejaba los tres sobre la mesa y se iba.
-¿Y qué pasaba?
-Muchos chavales se lanzaban a curiosear el tercer libro, tomaban nota.. ¡Y muchos lo leían, además de los dos recomendados!
-Había logrado inflamarles el deseo…
-Otra amiga, Care Santos, cuenta que cuando sabía que sus hijos iban a apremiarla a hacer algo, ella se ponía a leer: “Esperad, esperad a que acabe esto, ¡no puedo dejarlo ahora…!”, les suplicaba, lo que despertaba en los chavales curiosidad por ese libro.
-El ordeno y mando no sirve, ¿no?
-No, aunque de los 7 a los 12 años sí deberíamos inocular ciertas rutinas y disciplinas.
-¿Por ejemplo?
-Una hora al día de lectura en voz alta en clase. ¡Educa el oído, el gusto por el texto!
-Eso en clase. ¿Y en casa?
-Explicarles cuentos, contarles cosas, leerles, cantarles… Lo importante es la lengua, jugar con el lenguaje.
-¿Qué más podríamos hacer en clase?
-Aparte de anotar en la pizarra la fecha del día, el profesor podría escribir en ella un verso distinto cada día.
-¿Un solo verso?
-Sí. Los chavales no tienen por qué entender su sentido, ¡no importa! Tenemos la manía de que hay que entenderlo todo… Importa la música de las palabras, su indescifrable sentido, su misterio, ¡el embrujo del lenguaje! Y puede que alguno de esos versos, algún día, atrape a alguno de esos niños…
-Entendido. ¿Alguna otra propuesta?
-¡Una hora de silencio obligatorio al día, con un libro sobre la mesa! Sin exigir que lean. Unos leerán muchas páginas, otros ninguna. Da igual: lo que importa es propiciar un espacio para la posibilidad de la lectura, imprimir una rutina a favor de esa actividad tan antinatural consistente en estar quieto leyendo. El que no lea ¡aprenderá al menos a estar quieto y callado una hora!
-¿Hacían eso en su escuela de niño?
-Sí. Era una hora obligatoria para todos, del director al conserje. Todos en silencio.
-¿Qué le indujo a usted a leer?
-Un grupo de compañeros de la escuela nos pasábamos libros, al margen de la escuela. Primero eran novelitas de Leonor del Corral, estilo José Mallorquí, o Doc Savage, El Coyote… y así llegué a Stendhal. Uno de aquellos colegas era Miquel Martí i Pol, que me enseñó a apreciar la poesía.
-¿Deberían los niños leer a los clásicos?
-Enseñémosles el canon literario, pero démosles a leer sólo fragmentos de clásicos.
-Sugiera más estímulos para la lectura.
-A modo de juego, podemos incitar a los niños a coleccionar palabras extrañas. O a comparar una película de moda con el libro que la haya inspirado. O a inventar finales alternativos a una historia…
-Más.
-O a dramatizar un texto. El teatro es un acicate riquísimo, y pasa siempre por la lectura de un texto… Más aún: exige memorizar. ¡Y sin memoria no hay inteligencia!
-¿No?
-“La memoria es el marcapasos de la inteligencia”, dice George Steiner. Y durante demasiado tiempo la hemos desacreditado, hemos estado engañando a nuestros niños…
-Gracias por regalarme tan buenas ideas.
-Otra: las escuelas tienen muchas paredes vacías: ¿por qué no cubrirlas de frases, como las calles están cubiertas de anuncios?
-Pero siempre habrá gente que no leerá.
-Sí, obviamente, pero yo soy optimista: hoy en día ya no hay analfabetos, técnicamente. Así que todo el que quiera leer ¡leerá!
-Bien, pero a alguien a quien le cueste mucho leer… ¿qué le receta, doctor?
-Toma un libro, en prosa o verso. Ábrelo. Lee una línea. Ciérralo. Prohibido más: sólo una línea por día, ¡sólo una!
*****************************************************************
ACTIVITAT 2: Per què llegim?
Respon en un sol text unitari i ordenat a aquestes preguntes:
L'autor dóna algunes suggerències en torn als motius pels quals llegir. Hi estàs d'acord? Quines podrien ser les teves raons per llegir (apart de perquè t'ho demani una assignatura)?
Què et semblen els mètodes que proposa l'autor per incitar a llegir? Creus es podrien aplicar també als adults o no? Se t'acudeixen altres mètodes?
9 comentarios:
Llegim per a saber més sobre altres temes encara que no ens interessin i per a tenir una mica més de cultura en la nostra vida. Les suggerències que ens dóna l’autor estan bastant bé per intentar que la gent llegeixi més. Les meves raons per a que la gent llegeixi són el mateix que he dit abans: que la gent tindrà més cultura si llegeix encara que siguin de temes que a ells no els interessin; perquè, encara que el tema no cridi l’atenció, sempre pots aprendre coses noves.
Els consells que ens dóna l’autor no solament són per a gent jove perquè també hi ha gent gran que no llegeix simplement perquè no tenen temps o per a qualsevol altre motiu. Però encara que sigui de tant en tant, tothom hauria de llegir una mica.
Les persones llegim per ser més cults i poder tenir un bon vocabulari, però també per desconnectar de la vida rutinària , monòtona , avorrida i donar ales a la imaginació.
Jo no estic d’acord amb aquest home, perquè ell diu que llegint vius més en el sentit de conèixer histories. La meva opinió sobre aquest tema és que la gent aprèn quan et passen les coses en primera persona , si no, no prestem tanta importància ni atenció
Els mètodes d’aquest autor em semblen genials, ja que la gent com més ens prohibeixen unes coses més les fem. Aquest home podriem dir que ha utilitzat la “psicologia inversa”, amb la millor intenció. Espero que funcioni tant pels nens com pels adults.
Activitat 2: Per què llegim?
Doncs sí, hi estic d’acord en que és bastant important llegir, perquè llegir dóna cultura i aprenem coses de la vida. Ens endinsem en temes i ambients que no coneixem i el llibre ens pot implicar. Llegir ens pot arribar a agradar tant com veure la televisió, perquè llegir és una manera de desconnectar-se de la vida real ficant-nos en el món del llibre.
Els consells que ens dóna l’autor no solament van dirigits als nens, també als adults. Doncs si volem que els nens llegeixin, també hem de llegir els adults i donar exemples als més petits. I em sembla bé el que diu al final de l’entrevista, que no es pot començar a llegir de cop, sinó que mica en mica, i si fa falta el primer dia només llegir una línia i cada dia més.
Podríem utilitzar el mètode següent: dir als nens que el llibre pot ser una continuació d’un videojoc o d’una sèrie de televisió que acostuma a veure ; i, si fa falta, es podria inclús dir una petita mentida per tal d’aconseguir que s’enganxin..
Jesús. G.M.
Llegim per tenir millor vocabulari i per tenir una mica més de cultura, també per distraccions i conèixer una mica més d’història.
No estic d’acord amb l’autor quant a la idea que llegint vius més; potser a allò que es refereix és conèixer més aventures i fer la teva imaginació sobre elles; potser ens pot fer aprendre més sobre història.
La meva raó per llegir és per millorar la lectura i vocabulari, també per passar el temps quan no tens res per fer o no saps què fer.
El mètode em sembla bé, ja que als petits quan se’ls diu de fer alguna cosa fan el contrari; llavors els petits llegeixen una mica més. És pot advertir als petits que llegir és una mica perillós. Es podria aplicar, però no crec que funcioni, ja que els adults no fan com els petits.
fiorella
En el meu cas crec que per acer una persona culta as de conèixer diferits aspectes de la societat: Política, religió, economia, etc.
Sempre va be de saber sobre el que et rodeja, per tal de poder entaular en qualsevol conversa.
L’explicació sabre la obligació de llegir trobo que en el meu cas es clavada, el meu rebuig cap a la lectura de llibres, (normalment llegeixo els articles que m’interessen del diari o revistes). Va ser per a la obligació de llegir a la escola, ja que desprès ens posaven un examen per a garantir la lectura, jo sempre el suspenia,(acte de rebeldia “suposo”)
Fernanda
Llegim per aprendre, per curiositat, per que t'agrada, per que al mateix temps aprens a escriure, per que aprens vocabulari per expressar idees.
Estic d'acord que la biblioteca estalvia en malalties, tens la ment ocupada i oberta a moltes coses que la lectura et dóna a conèixer i deixes al marge problemes propis.
M'agrada llegir però no qualsevol cosa, ha de ser quelcom important, que pugui aprendre alguna cosa d'aquesta lectura.
Per apropar la gent a la lectura trobo que aquestes idees agosarades tenen "ganxo". Per els adults no crec que sigui el mateix. Per als grans que no els agradi llegir hauria de ser un altre "ganxo".
Tanmateix, si hi ha tres persones i dos llegeixen i fan comentaris dels seus llibres, l'altre persona es trobarà acomplexada i li entraran ganes de llegir.
Jo crec crec que llegir és com una mena d'entrenament per al cervell, perquè llegir et fa més culte, i aprens moltes coses noves, si llegeixes molt t'agilitza la ment alhora d'escriure o expressar-te al entaular una conversa.
Estic totalment d’acord amb el que diu que llegint “vius més”, perque a més de les coses que et poden passar a la teva vida, si estás llegin-te un llibre pots experimentar aventures, conflictes, relacions amoroses, un món de coses.
Jo acustumo a llegir el diaris esportius o algun article a una revista, però es perque realment m’interessa, no acostumo a llegir llibres, llegeixo només els que em donen a l’escola per obligació, Suposo que es perquè no m’ho han incorporat des de petit, però penso que llegir és una gran afició per els motius que ja he dit abans.
Crec que el metóde que proposa l’Emili és molt bó, però nomès es pot aplicar en els nens petits, perquè si ets adult i no tens la costum de fer-ho es molt díficild’aficionar-te, però no impossible...
Sí, estic d’acord amb aquestes suggerències, ja que poden servir per motivar la gent i els nens a que llegeixin.
Les meves raons son molt similars. Llegir ens ajuda a conèixer històries noves de fets reals o imaginaris, que ens servirà per aprendre un nou vocabulari i ens serà més fàcil poder-nos expressar millor i reflexionar sobre la vida. A més a vegades podem sentir-nos identificats i això pot ajudar-nos a l’hora de fer decisions en la nostre vida.
Els mètodes que diuen podrien servir per motivar a la gent per iniciar una lectura. Jo proposaria també per reforçar la lectura què publiquessin anuncis per la televisió perquè no sembli tant avorrit i d’alguna manera provocar. Això ajudaria, perquè es coneixerien nous temes i algun del nostre integrés i podríem gaudir-los en el nostre temps lliure. Només s’ha de fer un petit esforç i voler sempre seguir aprenent.
Activitat: 2
Sí, estic d’acord en què s’ha de llegir més. La lectura et fa tenir les idees més clares i el cap més lleuger. El consell que ens dona el l’autor no només és útil pels nens, sinó també pels adults .
Els adults sempre els diem als nens que han de llegir més, però si els nens veuen que els adults que els envolten no llegeixen, ells tampoc s’esforcen en llegir.
I aquesta teoria de prohibir els llibres i dir-los que no han de llegir sembla que els donaria més curiositat per llegir, em sembla una teoria molt, molt interessant.
wafae
Publicar un comentario