viernes, 29 de febrero de 2008

Final de trajecte


Hola de nou!
En aquestes alçades de curs hauríeu ja d'haver-vos convertit en uns SENYORS LECTORS amb criteri propi i que s'ho passen bé llegint els llibres que els agraden.
Ah, és clar, i la majoria de vosaltres haurà acabat o estarà acabant el seu llibre, i tindreu ja el vostre treball analític-creatiu a mig fer... treball que arribarà a les meves mans la setmana que ve. Ja tinc ganes de llegir-los!!
Al mateix temps, entre dilluns i dimecres farem les "TAULES RODONES DE LECTURA" on tots sereu un dia entrevistadors i un altre entrevistats; així podreu conèixer una mica en què han invertit el temps els vostres companys...i tal vegada voldreu "apuntar-vos" alguns llibres per llegir-los més endavant (¿?)
Com els nostres estimats ciber-lectors no podran estar presents a les taules rodones, estaria bé fer-los cinc cèntims de com us ha anat amb les lectures; així de pas ens preparem per les entrevistes de la setmana que ve.
ACTIVITAT 3
Diu José María de Vasconcelos (escriptor) que "Una lectura, com un viatge, es comença amb inquietud i s'acaba amb malenconia."
Comenta aquesta frase tot explicant com ha anat el procés del teu "viatge" a través del llibre.
T'identifiques amb la frase?
Com va començar la lectura? Quines expectatives tenies, quins dubtes?
Com va continuar després el procés? T'hi vas enganxar de seguida o va costar? Has hagut de canviar de llibre? Quina relació creus que hi ha entre l'interès per un llibre i la velocitat en llegir-lo? T'ha costat trobar el temps i l'espai per llegir o no?
Un cop acabat, ha acabat com t'imaginaves o no? (No l'expliquis exactament per no "xafar" la lectura a ningú).
T'ha fet "pena" que s'acabés? T'ho has passat bé? T'ha fet aprendre alguna cosa?
Què creus que pretenia l'autor amb aquest llibre?
Ho recomanaries als companys? Quin tipus de lector creus que pot apreciar aquest llibre?
Llegiries algun llibre més del mateix autor?
Quina nota li posaries tu, de l'1 al 10?
T'ho estàs passant bé fent el treball? Creus que ets capaç d'analitzar correctament un text? Què estàs fent com a part creativa? T'agrada?
ÀNIM I "A LES TECLES"!!
TENIU DE TEMPS FINS AL PROPER DIVENDRES 8 DE MARÇ PER PENJAR-HO

11 comentarios:

Anónimo dijo...

CIUTAT DE VIDRE

Sí, m’identifico amb la frase perquè és una manera de resumir allò que ha estat per mi la lectura. El meu llibre és “Ciutat de vidre” de Paul Auster. Primer vaig començar llegint amb una mica de mandra perquè el començament del llibre és una mica avorrit i fins que no duus 15 o 20 pàgines no comença a ser divertit. No sabia si era el meu tipus de llibre però em va anar interessant cada cop més i al final em vaig enganxar i no em costava gens posar-me a llegir. Vaig pensar en canviar però la Isabel em va aconsellar que continués, que més endavant es posava interessant. Realment, si t’interessa el llibre no et costa gens llegir una mica cada dia i llavors te’l llegeixes ràpid, en poc temps. No m’ha costat perquè normalment em posava a llegir una hora al dia, havent dinat i no em feia mandra. Aquest llibre no acabava ben bé com jo m’esperava, esperava un altre final, i no m’ha fet pena que acabés perquè tenia ganes d’esbrinar els misteris però al final m’he quedat una mica estrany. No diria que és avorrit però si és una mica confós. No sé què pretenia, suposo que donar misteri, perquè es una barreja de personatges i de noms i cada vegada es complica més. Doncs ho recomanaria però a una persona que li agradin els llibres de misteri i d’intriga perquè aquests tenen molta d’intriga. Sí que llegiria un altre llibre d’aquest autor perquè m’ha demostrat que és un bon autor i que sap el que escriu. A aquest llibre li posaria un 7. Quant al treball, més que be m’estic entretenint bastant, espero poder assolir els objectius i treure bona nota. La meva part creativa és canviar el final; el que té el llibre no m’agrada gaire i n’he decidit inventar-me’n un propi. El meu to final ha estat una continuació detectivesca i un misteri que s’acabarà resolent amb el meu toc final.

Jesús G.M.

Anónimo dijo...

DEMIAN

Pensó que si es una bona comapració la del viatge, però per mi al rebes. Dubtadament començo a llegir una mica desmotivada avera que tal és el llibre, llavorns si trobo que és un llibre que m’agrada segueixo i no decideixo camabiar-lo per altre. Llavorns començo a veure que l’història es possa interessant i amb ganes de seguir llegint i entenent de que va la història, començes a lligar els conceptes dels personatges i sense gaire dificultat t’enganches al llibre posant-li interès, sense deixar molts dies de llegir-ho i seguint un ritme de lectura continuo, perque sinó perdo la emoció de seguir, quan tenia un moment per la nit agafava i llegia una estona.

Desprès arriba el moment en qué tens ganas de sapiguer si el final et sorpendra o no. La veritat es què el final va ser com esperava, cada un va agafar el seu camí, desprès d’haver viscut tant de temps junts i ajudar-se. La història serveix per apendre a veure la vida desde diferents punts de vista, i cada lector treu la seva conclusió sobre el tema, això era el que volia l’autor que és reflexionés sobre els assumptes dels que parla.

És un llibre que recomanaria a la gent ja que parla de molts temes com la religió, la família, l’amor.. entre d’altres. Pel meu gust li poso una nota d’un 8 perquè e trobat en alguns moments que sorten els temes liats i confonen, però bueno en general bastant bé, m’ho he passat bé llegin aquest llibre i com a part creativa he fet una carta dirigint-me a l’autor del llibre i feliçitant-lo sobre la gran feina que a fet escribint aquest llibre de Demian de Hermann Hesse.


Mireia

Anónimo dijo...

Aquesta frase és molt bona, i m’identifico molt amb ella ja que, com tot a la vida, hi ha un principi i un final.
En un primer moment m’anava a llegir Dràcula de Bram Stocker, però vaig començar a llegir i no em va agradar gens, perquè no l’entenia molt i finalment, gràcies a la meva mestra, em vaig llegir El guardià en el camp de sègol. Quan vaig començar dubtava una mica, ja que no sabia si l’entendria o no. Desprès el procés va seguir molt bé, perquè el llibre es molt entretingut.
El llibre el vaig llegir en un cap de setmana, perquè vaig començar i al final, per la meva sorpresa, em va enganxar molt. La veritat és que el final no ha sigut exactament com m’esperava, però tampoc m’ha desagradat, perquè encaixa molt bé amb tota la novel·la. Durant tot el llibre m’ho he passat molt bé i, en certa forma, sí que potser em dóna una mica de pena que hagi terminat.
L’autor amb aquest llibre ha volgut arribar als lectors amb la ment inquieta d’un adolescent, jo personalment ho recomano a totes les persones que els agradi una lectura original i única, potser sí que tornaria a llegir un altre llibre d’aquest autor perquè penso que es molt bon escriptor.
A aquest llibre li donaria de nota un 9´5, personalment m’ha agradat molt.
Estic fent el treball i tinc moltes ganes d’acabar-lo per poder saber s’hi he après a fer un bon anàlisis d’un llibre. Com a part creativa he fet dos finals, ja que no em puc decidir per cap dels dos, he decidit posar els dos i que la Isabel jutgi.



GEORGINA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

laura dijo...

Vaig començar a llegir el llibre “El Cas de Charles Dexter Ward” però vaig haver de canviar de llibre per el del “Pijama de Ratlles” i la veritat que molt millor. Aquest llibre si que val la pena llegir-lo, es un llibre basat en la vida real lo que explica aquest llibre en altres temps també passava. L’escriptor va fer aquest llibre amb la intenció de que els nens petits també el poguessin llegir i saber la veritat. El final es una mica dur encara que el pare s’ho mereix. Per segons la persona el final es veu venir. La veritat es que aquest llibre no es gens difícil de llegir, al contrari es molt fàcil i apart que enganxa. M’ha agradat molt llegir-me aquest llibre pensava que seria una mica mes avorrit però esta molt be i jo el recomano, ja que crec que aquest llibre se’l pot llegir qualsevol persona ja que el tema del llibre es interessant. De l’1 al 10 jo li posaria un 10 perquè a mi personalment m’agrada molt. Jo he canviat el final del llibre per el treball de l’escola encara que el final tal i com esta, esta perfecte. Es un llibre que esta molt ven estructurat i ho explica tot molt bé.

Anónimo dijo...

"Siddhartha", Hermann Hesse

La meva experiència no ha sigut d'inquietud. Ha sigut un viatge sempre esperant novetats, des de dins del pensament, que sent com veu el personatge la vida. No tenia expectatives fetes, era començar i descobrir què passa en la història. Em va interessar aviat, l'he llegit ràpid, no m'ha costat trobar el temps i l'espai.

El final ha acabat com m'esperava no he sentit melancolia sinó tranquil·litat, perquè si no hagués acabat com aquest final hagués sigut un desengany. M'ho he passat bé, m'ha agradat molt. M'ha fet pensar en la capacitat de pensament profund que pot tenir algú com el protagonista.

L'autor potser volia fer conèixer aquest món interior que tan lluny està a la nostra societat. Quan es va publicar per primera vegada, li podia inquietar. Si fos ara tindria un trauma.

El recomanaria als meus companys, el recomanaria a algú que tingui inquietud per temes espirituals i la profunditat de pensaments. Sí, llegiria més llibres d'aquest autor. Nota:9.

Fent el treball no m'ho he passat bé, he tingut molta feina per ordenar el que es demana. Em costa, no crec que ho analitzi totalment bé. Com a part creativa faig un diàleg entre l'autor i el protagonista.

Fernanda

Anónimo dijo...

Aquesta frase esta molt ben triada ja que tot en aquesta vida quant comencem algun projecte sempre tens els nervis perquè no saps com anirà ni cuan acabarà.
Per el que fa al llibre ma agradat molt encara que mes o menys sabia del que anava per que m’avien parlat. Al principi vaig tenir una mica de dificultat i una lectura bastant lenta, per culpa del argot utilitzat per el protagonista, però a mesura que anaves devorant pagines anava sent mes fluida la lectura. Al principi vaig deixar el llibre una mica de banda per la falta de temps però al final embà enganxar i cada nit abans de anar a dormir tenia que llegir una mica.
Per el que fa al autor no se si en llegiria un altre llibre seu, ja que no llegeixo els llibres per el autor sinó per el contingut.
Per el que fa al treball no embà costar fer massa, espero que hagi fet una bona feina per lo meinx això crec jo. En la part de lliure elecció e decidit fer la comparació del la pel•lícula ja que així es una mica mes lúdic i mes divertit de fer el treball.
SERGI!!!!

Anónimo dijo...

Aquesta frase esta molt ben triada ja que tot en aquesta vida quant comencem algun projecte sempre tens els nervis perquè no saps com anirà ni cuan acabarà.
Per el que fa al llibre ma agradat molt encara que mes o menys sabia del que anava per que m’avien parlat. Al principi vaig tenir una mica de dificultat i una lectura bastant lenta, per culpa del argot utilitzat per el protagonista, però a mesura que anaves devorant pagines anava sent mes fluida la lectura. Lo que ma marcat mes es el final encara que no us el dire pas, es una istoria que podria pasar ara en cuansevol part del mon, ja que la ultraviolencia encara esta molt actulitza. Al principi vaig deixar el llibre una mica de banda per la falta de temps però al final embà enganxar i cada nit abans de anar a dormir tenia que llegir una mica.
Per el que fa al autor no se si en llegiria un altre llibre seu, ja que no llegeixo els llibres per el autor sinó per el contingut.
Per el que fa al treball no embà costar fer massa, espero que hagi fet una bona feina per lo meinx això crec jo. En la part de lliure elecció e decidit fer la comparació del la pel•lícula ja que així es una mica mes lúdic i mes divertit de fer el treball.
SERGI!!!!

Anónimo dijo...

Si , en certa manera m’identifico amb la frase perquè al començar el llibre no hauria entès molt bé de què anava, però després poc a poc vaig començar a entendre la història i imaginar els personatges e l’espai. No he entès molt bé la pregunta que es fa el personatge al fina.
L’interès d’un llibre s’agafa quan el llegeixes pausadament i amb atenció, en canvi si es llegeix amb velocitat no entens molt bé de què va i no es gaudeix.
No é s com jo esperava que termines així, amb una pregunta.
M’ho he passat bé llegit el llebre, i he après que primer s’ha als conèixa la persona i no rebutjar aquells que són diferent a nosaltres.
Si ho recomanari, però a aquells que els interessa llegir els llibres de ficció.
Li podria un 8 de l'escala del 1 al 10.
Creo que molt bé no ho estic analitzant, però estic fent tot el possible, i com part creativa vaig fer altre final.

Fiorella

Anónimo dijo...

Si , en certa manera m’identifico amb la frase perquè al començar el llibre no hauria entès molt bé de què anava, però després poc a poc vaig començar a entendre la història i imaginar els personatges e l’espai. No he entès molt bé la pregunta que es fa el personatge al fina.
L’interès d’un llibre s’agafa quan el llegeixes pausadament i amb atenció, en canvi si es llegeix amb velocitat no entens molt bé de què va i no es gaudeix.
No é s com jo esperava que termines així, amb una pregunta.
M’ho he passat bé llegit el llebre, i he après que primer s’ha als conèixa la persona i no rebutjar aquells que són diferent a nosaltres.
Si ho recomanari, però a aquells que els interessa llegir els llibres de ficció.
Li podria un 8 de l'escala del 1 al 10.
Creo que molt bé no ho estic analitzant, però estic fent tot el possible, i com part creativa vaig fer altre final.

Fiorella

Anónimo dijo...

VÉS ON ET PORTI EL COR

LLEGIR ÉS COM FER UN VIATGE,IMAGINAR-TE ELS PERSONATGES ELS ESPAIS EL TEMPS, POTS SENTIR AL FINAL UNA GRAN TRISTESA.
SI, EN PART MÍ IDENTIFICO AMB LA FRASE, SOBRETOT EN QUE EL MEU LLIBRE AL FINAL ACABA AMB MALANCONIA, M’ IMAGINAVA UN ALTRE FINAL ME QUEDA'T AMB LA INTRIGA DEL QUE PENSAVA, FARIA, O DIRIA LA SEVA NETA DESPRÉS DE LLEGIR LA CARTA DE LA SEVA AVIA HA SIGUT MOLT TALLANT.
AL PRINCIPI EM VA COSTAR UNA MICA, PERÒ DESPRÈS EM VA AGRADAR, NO HE HAGUT DE CANVIAR DE LLIBRE; QUAND AVANÇAVA AMB EL LLIBRE M'ANAVA AGRADANT. DONCS QUAN EL LLEGEIXES RÀPIDAMENT NO EL GAUDEIXES COM POT SER EL LLEGIR-LO AMB INTERÈS.M'A FET PENA DE QUE ACABES. BENO MO HE PASSAT NORMAL. HE APRÈS A QUE HEM DE VIURE LA VIDA A TOPE, FER LES COSES QUE VOLEM AMB QUI VOLEM Y DEIXAR-NOS GUIAR PEL COR. JO CREC QUE L’ AUTOR EL QUE VOLIA ERA REFLEXIONÉSSÍM SOBRE LA VIDA QUE LA VALORESSÍM MÉS.EL RECOMANARIA PERQUÈ ÉS MOLT SENTIMENTAL MOLT PROFUND PERQUÈ DESPULLA ELS SENTIMENTS, ELS LECTOR QUE PODEN APRECIAR-LA SERIEN PERSONES SENSIBLES QUE TINGUIN EMPATIA Y RESPECTE.
LA MEVA NOTA SERIA UN HA SIGUT BONA Y EL 10 NO LI POSO PERQUÈ SERIA, NO EM VEIG UNA EXPERTA EN ANALITZAR. LA PART CREATIVA ES SORPRESA.!!

CAROLINA

Anónimo dijo...

Carta d'una desconeguda (S ZWEIG).
La lectura va comencar bé perquè no he tingut cap problema. I, la veritat, m'he enganxat de seguida perquè m'ha agradat el llibre i no m'ha costat gens llegir-lo. No he canviat de llibre perquè aquest ja m'estava bé.
Quan començo a llegir un llibre m'agrada anar ràpid per saber el final .No he tingut cap problema per llegir el llibre, i l'espai ha sigut quan anava a dormir,amb el començament de la lectura del llibre ja m'havia fet una idea de com seria el final. La lectura d'aquest llibre és trista, tant al començament com al final.M'ha fet pena que s'acabés el llibre, perquè m'ha agradat molt. I sí ho recomanaria a qui li agradin les històries d'amor. La puntuació meva és de 9,5. Les 5 dècimes que li falten no li dono perquè m'hauria agradat que s'acabés d'una altra manera.

Wafae Benektib